Aquesta darrera PAC tracta de posar en pràctica tots els coneixements assolits durant l’assignatura, a mode de síntesi i d’aplicació dels aprenentatges. S’ha escollit realitzar una activitat en una aula de secundària perquè és la realitat que tenim més propera, i s’ha aprofitat un moment contextual de l’institut i dels alumnes en que ja existia un problema a solucionar, i que s’ha fet servir com a desencadenant d’un disseny instructiu.
El problema és una preocupació de tots els alumnes de qualsevol institut, de l’adolescència en general, el que els anglesos anomenen “fitting in”. Però tot i així calia que els alumnes s’adonessin que tenen aquest problema i que visquessin l’activitat com a part de la solució d’aquest problema. En aquest sentit, es va aprofitar un conflicte donat en una classe per enganxar als alumnes, i ràpidament ho van fer. L’activitat proposada suposava un aprenentatge significatiu i motivació en molts sentits: problema a resoldre, debat entre tots (argumentació), ús de les noves tecnologies per a fer un aprenentatge col·laboratiu i un treball cooperatiu, ús de la imaginació i un teatre final. Era un problema de presa de decisions, segons la classificació de David Jonassen, adaptat al nivell dels nostres alumnes.
En aquest apartat ampliarem la fitxa aportada anteriorment en alguns aspectes:
1. Agents personals i tecnologia mediadora
Ø Agents personals:
Aprenents: grup de reforç de 1er d’ESO.
Mediador: Psicopedagoga de l’institut.
Ø Tecnologia mediadora:
- Ordinador portàtil personal amb connexió a Internet.
- Canó de projecció
- Correu amb compte de Gmail i Google Docs.
- Microsoft Office
2. Descripció del problema
Descripció del problema:
Els alumnes de reforç de l’institut comenten sovint que són “els tontos” de 1er. Tot i que venen d’escoles de primària diferents, ja anaven a reforç anteriorment, i es coneixien tots del poble. Els prejudicis i els estereotips estan molt marcats en ser un poble petit on tothom es coneix. Sembla que l’únic camí que tenen aquests nens és la “profecia d’autocompliment”: mostrar als altres el que aquests esperen d’ells. A l’autovaloració d’ells mateixos de l’inici de curs, no es van posar una nota superior a 3 en capacitats o coneixements com: comprensió lectora, en redacció d’escrits ni en resolució de problemes matemàtics. La seva autoestima està més que afectada, i porten un pes molt gran a sobre.
A més, en comptes d’ajudar-se entre ells, tendeixen a aïllar-se i a no parlar de com se senten. Segueixen els prejudicis instaurats i aprofiten per burxar també als altres quan poden. Arrel d’un conflicte amb uns companys de l’institut, ha sortit el tema i s’ha obert un debat intens. Els alumnes han arribat a la conclusió que no és vergonyant anar a reforç a les instrumentals, és un altre ritme d’aprenentatge. Han après que molts genis i líders socials van tenir problemes amb els aprenentatges, i creuen que han de fer-se respectar. Per a fer-ho, saben que primer han d’aprendre a posar-se en la pell dels altres per a poder comprendre el seu punt de vista (s’ha explicat a Tutoria). Volen tenir prou intel·ligència emocional com per respondre assertivament als atacs dels companys, però no saben com fer-ho.
Proposo fer una activitat de “canvi de pell” per a entrenar-se a veure la realitat des de diferents punts de vista i poder tenir tots els elements a l’hora de decidir una resposta adequada. Saben que no és fàcil, però volen intentar-ho.
El problema: “volem aprendre a comprendre els punts de vista dels altres per a ser capaços de donar respostes adequades als companys i fer-nos respectar sense perdre cap amic”.
Proposta: a partir d’una història oberta en forma de dilema, cal que la re-escriguin en forma de diàleg, posant-se en la pell dels personatges, i acabant-la en funció del que han decidit. S’utilitzarà el sistema Google Docs (tots els alumnes del centre tenen compte al Gmail) per a poder escriure la història col·laborativament i en temps real, utilitzant cada personatge un color diferent. Es treballarà en parelles (cada parella serà un personatge). Es podrà debatre en veu alta abans d’escriure la resposta del diàleg (doncs som poquets). És a dir, el debat es farà amb la parella i amb la resta de la classe, si cal. Amb el canó i l’ordinador de l’aula es veurà projectat el que van escrivint i el professor mediarà per ajudar-los a avançar. Alhora, també estaran escrivint el guió d’una obra de teatre que després hauran de representar dramatitzant la lectura del resultat, treballant així la redacció, l’expressió oral i el treball en equip.
Estructuració:
Ha estat difícil tenir clar l’estructuració d’aquesta activitat, donat que escriure un diàleg pot semblar un problema ben estructurat, que requereix un nombre determinat de regles i principis, amb un objectiu conegut i un grup restringit d’operadors lògics, i que els alumnes no haurien de tenir masses problemes en realitzar, ja que porten molts anys escrivint tot tipus de textos amb diàlegs. Però si hi pensem més, veurem que es tracta més aviat d’un problema mal estructurat, donat que sorgeix d’un problema emergent, no està restringit pels camps de contingut de classe, les seves solucions no són predictibles ni convergents, integra diversos camps de contingut, poden donar-se moltes solucions alternatives, requereix que els alumnes donin la seva opinió i es basa en un dilema moral.
Complexitat:
Tenint en compte que a aquests alumnes els costa estructurar les idees per a reflectir-les sobre el paper, redactar de forma ordenada, coherent i gramaticalment correcte, s’ha escollit el redactat en forma de diàleg per tal que no sigui excessivament complexe. Tot i així, tenim un problema en el que actuen força temes, funcions o variables: posar-se en la pell de l’altre, tenir en compte tots els factors que poden incidir en la presa de decisions, els valors i moralitat propis i dels companys, debatre i arribar a consensos sobre un dilema moral, redactar seguint una estructura, tenir en compte la gramàtica i l’ortografia, posar-se d’acord amb els companys...). El nombre d’interaccions dins d’aquestes variables és també força elevat i són poc predictius.
Especificitat de camp:
Els dilemes són problemes abstractes per naturalesa. Els alumnes han de tenir en compte molts factors i variables que han d’interrelacionar i associar, tenint en compte l’escala de valors personals de cadascú i, en la nostra activitat col·laborativa, la dels companys i la possible escala de valors que tindrien els personatges. No té una solució definida i hi ha una infinitat de possibles solucions segons donin més o menys importància a cadascun d’aquests factors. La demanda queda molt oberta i poc situada.
Tipologia de solució de problemes
Podríem parlar d’un problema de presa de decisions. Els alumnes han de debatre entre ells, valorar un nombre definit de factors i de possibles solucions per avançar en el diàleg, escoltar activament les opinions dels altres i decidir com han d’avançar en el diàleg, tenint en compte tant el contingut (tema de la història que estan redactant, dilema, i capacitat d’empatia) com la forma (regles de la narració, gramàtica i ortografia). Per a fer-ho, han de valorar i comparar els avantatges i inconvenients de les solucions que proposen tots els alumnes.
3. Manera de plantejar el problema
Tot i que jo ja tenia en ment treballar les relacions entre el grup i l’assertivitat, he aprofitat una situació que s’ha donat per què la necessitat vingués d’ells mateixos:
Quan arribo a l’aula, els alumnes estan revolucionats per què el Joan, de 2on, ha passat per davant de la seva aula i ha dit cridant: “mireu, la classe dels tontos!”, quan l’Eric li ha contestat “tu sí que ets tonto!”. I a partir d’aquí s’han succeït una sèrie de paraulotes i amenaces que no han arribat a més perquè jo ja hi era. Un cop aturat i restaurada la calma, hem parlat del tema a l’aula, i després de posar-me en situació, el diàleg ha continuat més o menys així:
Alumnes: - És que sempre ens diuen coses... és normal que l’Èric s’hi hagi tornat!
Professora:- Evidentment, no està bé que us diguin coses, però què ha solucionat l’Èric tornant-s’hi i posant-se al seu nivell? Què ha aconseguit?
A:- Que el respectin...
P: - Ah si? Tu creus que el Joan ara respecta més a l’Eric? Què és el respecte?
Ningú ha contestat..
P: - Per a guanyar-se el respecte dels de segon, insultar-los creieu que és la solució?
A: - No, però tampoc podem deixar que ens insultin ells!
P: - A veure, jo sé que en el fons vosaltres no us sentiu còmodes en aquest paper de “gallets” que esteu agafant. En aquesta aula sou gent pacífica i assenyada que hauria de saber resoldre els problemes sense caure en respostes primitives i poc madures... no creieu?... Quina creieu que és la solució?
A:- A tutoria ens han dit que hem de ser assertius...
P:- Molt bé, algú ho ha dit, l’assertivitat... Però què és exactament això?
A:- No ser agressius ni passius... Però és molt difícil! Com es fa?
P:- Molt bé, veig que alguns esteu atents a la classe de tutoria. Realment és molt difícil, alguns adults no ho aconsegueixen mai... Però heu de pensar que és un aprenentatge més... Ningú neix ensenyat! Per a ser assertiu un s’ha d’entrenar i practicar-ho... Tindrem alguns errors, ens equivocarem i no ens sortirà a la primera, però gràcies a aquests errors n’aprendrem i arribarà un moment que ens sortirà sol, que formarà part de la nostra manera de ser.
A: - I com ens entrenem?
Eric: - si home, ara cada vegada que em diguin que vaig a la classe dels tontos diré: “home, anem a parlar-ne, no vull que t’enfadis, però no és molt bonic dir paraulotes...”. Ja no em diran “tonto”, em diran “subnormal”!
P:- Home si ho dius amb aquest to, segurament. Es tracta de dir el que pensem amb fermesa, sense deixar-nos trepitjar, però sense posar-nos al seu nivell.
No estan molt convençuts... sembla que no tenen clar com fer-ho.
P:- Mireu, si voleu podem aprofitar el reforç de Català per treballar situacions-problema i així us entreneu la millor manera de respondre. En comptes de fer redaccions sobre els temes que proposa el llibre, les farem sobre situacions de conflicte o dilemes morals, què us sembla?
A:- Vale!
P:- La primera habilitat que cal tenir per a ser assertius és tenir empatia... Sabeu què és?
A:- Sí, també ho hem fet a tutoria, però ara no recordo què volia dir...
P:- És la capacitat de posar-se a la pell de l’altre, de veure les coses des del seu punt de vista, entenent la seva opinió, els seus sentiments, etc... Treballant l’empatia també tindreu més intel·ligència emocional.
A:- Què és això?
P:- Tenim moltes intel·ligències, però la que diuen els experts que és la que millor pot predir l’èxit que tindran els estudiants en un futur és la intel·ligència emocional. És la que demanen a les empreses... És la capacitat de comprendre els nostres sentiments i emocions, de controlar-los, i de comprendre i regular els sentiments i emocions dels altres. Veieu perquè una persona amb aquesta intel·ligència és tan buscada a totes les empreses?
A: - Perquè pot controlar als altres?
P: - Perquè pot fer que un client vulgui comprar un producte, perquè pot fer que el seu cap deixi d’estar enfadat amb ell, per que pot fer que les relacions entre els treballadors siguin més positives... Evidentment, sense pensar-nos que aquesta persona és superman, eh? Senzillament exerceix una influència positiva a les empreses...
A: - què guai!
P:- Voleu que el proper dia treballem aquesta capacitat de posar-se al lloc de l’altre amb l’ordinador?
A: - síii
P: - ok, a veure com us porteu avui i el proper dia us porto un dilema que haurem de treballar entre tots i en equip, val?
4. Context de l’activitat
Tal i com hem comentat, es tracta d’un grup de 7 alumnes de reforç de 1er d’ESO, amb dificultats a nivell d’aprenentatges, però no masses problemes de conducta. Solen ser més aviat callats i l’entrada a l’institut se’ls està fent bastant gran. A les seves escoles de primària tot era conegut i segur, i a més eren els grans. Ara passen a ser petits, comencen a tenir els canvis físics de l’adolescència, i s’estan adonant que han de sobreviure en un entorn bastant més agressiu que l’anterior. És el moment de donar-los eines i estratègies per a sortir-se’n, sinó alguns podran agafar els models negatius dels alumnes més “visibles” de l’institut, aquells que realment comporten un problema.
Els temes de la tutoria han estat pactats entre la coordinadora pedagògica, les tutores i jo, com a psicopedagoga de centre. El problema de la tutoria és que només és una hora a la setmana i alguns temes queden tocats “amb pinces”, sobretot pels alumnes que més els costa mantenir l’atenció. Però el tema dels valors i de millorar l’actitud preocupa a tot el claustre, i caldria fer un treball de base, des de primer, a totes les assignatures, per a treballar actituds i valors transversalment. Aquesta activitat que plantejo s’emmarca en aquest intent de treballar plegats en direcció a l’objectiu de treballar actituds a l’equip docent de primer.
Així, l’activitat es durà a terme en el context escolar, a l’aula de reforç de l’institut, aprofitant els seus ordinadors (Educat 1x1) i la dotació de canó, pissarra smart i ordinador de l’aula. Els alumnes treballaran en parelles o grups de 3 i amb tota la classe, de manera col·laborativa i cooperativa. Està pensada per dur-se a terme en una sola sessió.
5. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals i físiques de l’aprenentatge
Característiques Cognitives:
Grup de 7 alumnes amb dificultats d’aprenentatge. En general, els costa mantenir l’atenció, estructurar el discurs i les narracions, la comprensió i ordenació del món que els envolta. Alguns tenen dificultats especials amb la lectoescriptura i d’altres amb els hàbits i tècniques d’estudi. Tot i així, hi ha uns 5 alumnes que són bastant madurs i responsables, tenen unes habilitats socials acceptables, s’esforcen i tenen ganes de treballar. Com que són la majoria i a més acaben d’arribar a l’institut i tots estan espantats, el grup és bastant manejable i no porten masses dificultats conductuals.
Característiques Emocionals:
Tenen una autoestima acadèmica molt baixa, saben que treure’s la ESO els serà molt i molt difícil, però són lluitadors. Se senten “els tontos” de l’institut i aquest és el seu major complexe. A part dels canvis hormonals que comencen a sentir en començar la pubertat, està el tema de buscar-se un lloc a l’institut. La mirada dels grans els genera inseguretat i alhora admiració. Estan en un moment emocionalment molt inestable.
Característiques Actitudinals:
A tots els primers comencen a haver-hi respostes negatives i desafiants cap a professors i això preocupa a l’equip de nivell. Al grup de reforç en particular encara no s’han donat, però també estan en procés de buscar el seu lloc a l’institut i es poden donar, estenent-se com una taca d’oli. Ja ha passat amb els primers del curs passat, que ara estan a segon: l’evolució va ser molt negativa, tot i ser el nivell amb més capacitats de tot l’institut. En el nostre grup, però, sí s’han començat a observar conductes d’imitació negatives entre alumnes (com la resposta de l’Eric) i cal donar-los les eines i estratègies per a que es desenvolupin personalment i acadèmicament de manera adequada.
No estan motivats pels aprenentatges, però volen lluitar per aprovar. Els sembla tot molt difícil i inabastable, estan més aviat espantats. Volen caure bé als grans i tenir un lloc a l’institut, volen saber com han de relacionar-s’hi, com desenvolupar habilitats que els serviran per ara a l’institut i per un futur a l’empresa. La motivació per l’activitat els ha vingut per aquí, pel fet que no faran els textos de llibre de sempre, perquè treballaran en equip i pel fet que utilitzaran les TIC.
Característiques Físiques:
Són nens que físicament passarien desapercebuts, sense cap limitació evident. Comencen a tenir els canvis físics de la pubertat.
6. Competències específiques a assolir
Competència comunicativa, lingüística i audiovisual:
Treballarem la comunicació i el llenguatge oral i escrit a través del debat a l’aula, de la narració col·laborativa de la història amb suport TIC, i del role play final (llenguatge verbal i no verbal propis de la comunicació). Un dels objectius és precisament millorar la seva competència en comprensió i expressió orals i escrites. L’activitat obliga als alumnes a llegir el que escriuen els altres, pensar en possibles respostes al diàleg, escollir la més adequada i escriure-la de manera llegible i comprensible.
Tractament de la informació i competència digital:
Utilitzarem l’ordinador per a redactar els diàlegs de manera col·laborativa en temps real. Els alumnes aprenen a millorar les seves competències amb el teclat i el ratolí, així com amb internet, el correu electrònic Gmail i l’aplicació Google Docs. Aprenen també a buscar informació a internet quan no comprenen o no troben la paraula que estan buscant, tot i que això s’utilitza només quan la professora els ho indica directament. És a dir, utilitzant diferents canals, llenguatges i suports informàtics, capten, seleccionen, registren i processen la informació de manera participativa i activa.
Aprendre a aprendre:
El debat continu entre la parella o amb la resta de la classe els ajudarà a autoregular el seu aprenentatge, a autoavaluar-se i coavaluar-se, introduint les millores a mida que van avançant, amb un objectiu comú, reflexionant sobre les diferents alternatives i possibilitats, els avantatges i els inconvenients de cadascuna, triant l’opció que cada parella considera més adequada tenint en compte el punt de vista de tots i el bé comú... tot això els farà anar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma. Entre tots, han d’organitzar la història temporalment, seguint l’estructura del diàleg i sense avançar esdeveniments. Això els ajudarà a estructurar també el seu discurs, a organitzar-se i tenir presents els factors temporals que tant els costen, a planificar les respostes de manera apropiada.
Autonomia i iniciativa personal:
Tot i que el treball és en parelles i en grup, la reflexió es construeix també individualment, sobre el debat i requereix de la intervenció i participació activa de tots. La idea és que vegin que ells també són capaços de produir un text que els permeti fer una peça de teatre, millorar la seva autoestima i la confiança en sí mateixos i en el grup, millorant així el coneixement, la cohesió i les relacions entre ells. Es tracta de promoure valors de solidaritat, cooperació, responsabilitat, perseverança, creativitat, etc... millorant habilitats d’empatia i intel·ligència emocional, presa de decisions, escolta activa, mediació, resolució de problemes, etc. Totes aquestes competències personals milloraran l’autoconcepte i de retruc l’autonomia de cada alumne.
Coneixement i interacció amb el món físic:
El dilema aportat tracta de fer reflexionar i decidir entre una solució humanitària però de resultats incerts i una més individualista i egocèntrica però segura, en una situació de responsabilitat i de salut individual i col·lectiva en la que la vida d’algunes persones corre perill. Es tracta el tema del tercer món i de la impredictabilitat de les inclemències del temps. Tot això els fa reflexionar tenint en compte una sèrie de factors limitats, aplicant el pensament científicotècnic per interpretar la informació, fer hipòtesis i predir escenes possibles, proposar diferents alternatives de decisió i prendre decisions.
Competència social i ciutadana:
Aquesta competència és el segon objectiu de l’activitat més important: desenvolupar les actituds i habilitats que els permetrà comunicar-se i relacionar-se amb els altres de manera adequada, crear un clima d’aula positiu i cohesionar el grup. El dilema també els obliga a reflexionar sobre realitats socials existents, els exposa a un conflicte d’interessos, i els anima a emprar el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques. Aquesta reflexió els ajudarà a actuar amb criteri propi, no només seguint el model dels més grans, contribuint a la construcció conjunta de la pau i la democràcia i mantenint una actitud constructiva, solidària, respectuosa amb la diversitat i responsable davant dels drets i obligacions civils.
7. Objectius específics d’aprenentatge
Ø Desenvolupar i millorar la seva capacitat empàtica i saber posar-se en el lloc de l’altre.
Ø Conèixer i aplicar adequadament l’estructura d’un diàleg, i mostrar la comprensió dels elements d’una narració d’una obra de teatre (tema, personatges, narrador, escena, espai, temps).
Ø Conèixer les opinions i punts de vista dels companys de classe per saber més sobre ells i sentir-s’hi més a prop, fomentant el sentiment de pertinença a un grup.
Ø Augmentar la seva autonomia i autoconfiança a l’hora d’exposar les opinions pròpies
Ø Millorar la capacitat d’escolta activa dels companys i les habilitats per al diàleg (respecte als torns de paraula, fer preguntes rellevants per ampliar informació, etc)
Ø Millorar les seves habilitats amb les TIC: google docs, word, etc.
Ø Autoavaluar i coavaluar de manera respectuosa i realista el que van produint i anar introduint les propostes de millora a mida que es vagin assenyalant.
Ø Mostrar actituds de respecte, tolerància, cooperació per un bé comú, comunicant-se de manera assertiva sense ofendre a ningú.
8. Continguts
Continguts conceptuals:
- Redacció d’un diàleg
- Redacció i escenificació d’una petita obra de teatre.
- Reflexió sobre un dilema moral
- Definició d’empatia
- Definició d’intel·ligència emocional
- Definició d’assertivitat
- Què és el Google Docs.
Continguts procedimentals:
- Practicar l’empatia amb els personatges i amb els companys.
- Practicar l’assertivitat en les comunicacions i en el redactat.
- Practicar l’escolta activa dels companys
- Exposició clara de la pròpia opinió
- L’estructuració del discurs oral.
- Narració d’un diàleg seguint l’estructura i tenint en compte els elements apropiats.
- Ús de l’ordinador, el word i el Google docs.
Continguts actitudinals:
- Respecte, tolerància, cooperació i suport entre companys.
- Reflexió sobre el dilema i sobre els aprenetatges que van fent.
- Motivació per l’aprenentatge i la millora personal.
- Participació activa en el grup.
- Ús de les TIC, de manera responsable.
- Actitud positiva envers les noves tecnologies.
9. Seqüenciació d’activitats
La introducció i presentació de l’activitat ja s’ha dut a terme aprofitant un conflicte que ha sorgit a l’aula, just abans del pont de desembre. Aquest dia també s’aprofita per fer les parelles que treballaran juntes durant l’activitat.
Però l’activitat en si es duu a terme en tres sessions, la primera per plantejar el dilema, reflexionar-hi i debatre sobre les possibles maneres d’acabar la història. Hauran de començar a escriure un esbós estructurat de les idees que han de sortir a l’inici, al nucli i al desenllaç de la història teatralitzada. En la segona es farà el redactat conjunt del diàleg utilitzant el Google Docs, i en la tercera es farà una representació del diàleg tipus role play, llegint amb entonació i dramatització a l’aula, 2 vegades (una per cada parella), mentre la resta observen, analitzen i avaluen als companys.
En cada sessió, igual que succeeix en totes les classes amb aquesta professora, l’estructura dels 55 minuts de classe segueix un mateix patró:
Ø 10 minuts per concentrar-nos en la tasca, cridar l’atenció dels alumnes amb alguna “excusa” atraient si cal, i repassar el que es va fer a la sessió anterior, revisant deures quan n’hi ha.
Ø 5 minuts d’explicació del que es farà avui, emmarcant la sessió actual dins dels objectius finals de l’assignatura.
Ø 30 minuts d’activitats actives dels alumnes, cadascú al seu ritme, de manera individual o grupal, fomentant l’autonomia i iniciatives personals.
Ø 5 minuts de resum del que hem après, el que hem treballat, tornar a emmarcar-ho dins dels objectius de la unitat, hipotetitzar sobre el que treballarem en futures sessions, si s’escau. Donar deures, si cal.
Ø 5 minuts d’autoavaluació (o coavaluació, si cal), diversificant les maneres: oral o escrita, en grup o individual, a mode de presentació o en reflexió silenciosa, pautada i amb preguntes concretes o oberta i poc acotada...
Les TIC, en aquest cas, tenen un paper mediador i facilitador de l’aprenentatge entre iguals i col·laboratiu. Entre tots, s’aconsegueix redactar un únic text treballant en equip i de manera cooperativa amb tot el grup. Com hem dit abans, a més, l’ús de l’ordinador és un potent motivador per a aquests alumnes, que aconsegueix impulsar un alt compromís cognitiu per part de tots. Així, gràcies a les noves tecnologies, els alumnes construeixen coneixement de manera col·laborativa, millorant la seva autoestima i confiança en sí mateixos i en el grup, així com les relacions entre ells.
10. Fonamentació psicopedagògica
Es tracta d’una activitat molt significativa, ja que neix d’un dels interessos més importants dels alumnes en aquesta edat, partint d’una necessitat i un neguit que està en tots ells: “com adaptar-se a l’institut i no morir en l’intent?”. El problema plantejat, doncs, compleix dues premisses bàsiques: allò desconegut té un valor social, cultural o intel·lectual per als alumnes; i aquests tenen clar l’objectiu a assolir. Mitjançant les TIC, es volen entrenar en unes habilitats que els serviran per a relacionar-se millor amb tots els alumnes del centre, aconseguint ser respectats sense tenir problemes, i serà aquesta necessitat o desig de saber el que estimularà l’aprenentatge. A més, se li afegeix la motivació de fer coses diferents (treball en equip, debat, teatre, etc) del que estan acostumats a treballar. L’ús de l’ordinador com a facilitador i potenciador de l’aprenentatge significatiu, propiciarà que es comprometin de forma necessàriament cognitiva.
Així, tal i com veiem al mòdul “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” de David Jonassen, observem com els alumnes construeixen les representacions mentals del món per donar-li sentit acomodant idees i fenòmens nous en les creences i coneixements existents que ja havien estat construïts per ells. Cada alumne aporta una combinació de creences pròpia i única sobre el món i els alumnes aprenen a observar que hi ha múltiples perspectives del món i que es pot aprendre de totes elles. Cadascú farà una interpretació pròpia del context i construirà un coneixement propi que, al seu torn, afectarà a la percepció de les experiències que comparteixin, negociant els significats de forma social. Aprendre és un diàleg, un procés de negociació tant intern com social.
És a dir, tenim uns alumnes que es comprometen amb el procés d’aprenentatge mantenint una actitud activa i participativa, construeixen coneixement (adapten noves idees a un coneixement previ), treballen en comunitats d’aprenentatge aprofitant les habilitats de la resta, intentant aconseguir un objectiu cognitiu de manera intencional, en un procés social i dialògic, reflexiu i contextualitzat i situat en un espai (l’institut), un moment (l’adolescència, l’inici de curs) i una situació donades.
Així, el canvi conceptual dels alumnes vindrà donat tant per l’aprenentatge reproductiu (què és l’assertivitat i la intel·ligència emocional, com es fa la redacció d’un diàleg d’una obra de teatre), una revisió de conceptes sobre els que només tenien uns models ingenus del món (les relacions humanes) i una reorganització radical de les estructures de coneixement que imperen a l’institut i, de vegades, a les seves pròpies famílies (prejudicis i estereotips, “per que et respectin cal actuar agressivament”).
11. Procediments d’avaluació
Es farà una avaluació continuada i formativa, observant la implicació personal de cadascú, els valors mostrats durant el debat i l’evolució de les seves capacitats d’empatia i escolta activa envers els companys, la millora de les seves habilitats d’exposició oral i d’estructuració del discurs oral, així com de l’estructuració de la narració escrita. Durant la redacció col·laborativa els mateixos alumnes es faran una autoavaluació i una coavaluació, a mida que aniran incorporant les propostes de millora que es diguin. També tornaran a fer coavaluació durant l’exposició de la lectura teatralitzada de la obra resultant.
A més, el producte final del text amb el color de cada parella indicant l’aportació de cadascú, servirà per a fer una avaluació final de resultats. Cada alumne farà una autoavaluació final també.
12. Criteris d’avaluació
L’actitud i participació a classe valdrà el 40%, ja que no només estem valorant actituds, valors i normes, sinó precisament l’aplicació dels conceptes a aprendre. Es valorarà l’autoavaluació la coavaluació dels companys respecte a les aportacions al debat de cada alumne. Tant ells com la professora tindran en compte per a l’avaluació:
- Nombre d’intervencions suficient.
- Qualitat de les intervencions: informació rellevant, no parlar d’altres coses, argumentar les opinions, actitud positiva i que faci avançar el debat, escolta activa: esperar el torn i fer preguntes rellevants a la persona que parla, empatia: ser capaços de posar-se en el lloc dels altres, assertivitat: expressar les seves opinions sense ofendre a ningú ni posar-se nerviosos.
- Valors: respecte per totes les opinions, no imposar ni desmerèixer cap opinió, cooperació i ajut entre ells, implicació per un objectiu comú. Intentar no reproduir prejudicis i estereotips dels que hem parlat.
- Normes: o alçar la veu, no emocionar-se amb el tema, alçar la mà per parlar i apuntar el que es volia dir per si s’oblida, si cal. No utilitzar l’ordinador per a qualsevol altre tasca que no sigui la de l’activitat.
El diàleg redactat en word valdrà un 40%, i hi haurà una part col·lectiva global i una altra de parelles. També es valorarà l’estructura del text, l’ortografia i la gramàtica. Finalment, la lectura teatralitzada, valdrà el darrer 20%.
Com a criteris d’avaluació, per tant, tindrem:
- Participació, iniciativa i aportar idees al grup
- Intervencions de qualitat tenint en compte els criteris anteriors.
- Fomentar el clima positiu a l’aula, el respecte i els valors esmentats.
- Respectar les normes del debat, del treball amb l’ordinador.
- Comunicació verbal i no verbal adequada al context i al receptor.
- Redacció del diàleg tenint en compte l’estructura i els elements.
- Gramàtica i ortografia adequades.
- Mostrar empatia i esforçar-se per comprendre el punt de vista dels altres
- No reaccionar, sinó reflexionar abans de parlar.
- Implicar-se i esforçar-se en la representació del diàleg
- Representació de les diferents emocions durant el role-play.
- Autosuperació, iniciativa i esforç mostrat, autoavaluació contínua.
13. Temporització
Es durà a terme durant la setmana de després del pont de desembre, a l’hora de reforç de Llengua Catalana.
Tal i com diu Jonassen, “les escoles haurien d’ajudar als alumnes a adonar-se d’allò que estan aprenent i a usar la seva comprensió per a resoldre els problemes de la vida quotidiana”. Tal i com es pot veure al mapa, l’activitat proposada es basa en un problema real de presa de decisions que té unes característiques determinades (mal estructurada, complexe, i abstracte) que possibiliten un aprenentatge actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu. I el que és més important, possibilita un aprenentatge significatiu i un canvi conceptual que comportarà un augment del compromís conceptual dels alumnes.
L’activitat s’ha realitzat tal i com s’havia planificat, amb només un canvi degut a no haver pogut acabar l’activitat a la sessió 2. Vàrem partir d’un problema real que tenen els alumnes de primer, i especialment el grup de reforç. Ja feia temps que la necessitat de donar eines a aquests alumnes per a adaptar-se de la millor manera a l’institut s’havia fet palesa a totes les reunions. Només va caldre aprofitar un incident amb un alumne de segon per posar sobre la taula una preocupació que ells mateixos tenien i que ningú els havia donat l’oportunitat de parlar-ne.
Arrel d’aquest incident, se’ls va plantejar l’oportunitat de treballar les seves habilitats per relacionar-se amb els companys i tenir una millor adaptació. La motivació inicial va ser molt forta en els 7 alumnes, tot i que va caler anar-la recordant per tal que no associessin l’activitat a una tasca acadèmica i, per tant, rebutjable. El dia de realitzar el diàleg (sessió 2) va faltar un alumne a classe, però això no el va impedir participar a la sessió següent dels roleplays.
Així, el procés seguit finalment va ésser:
- Provocar una necessitat d’aprendre arrel d’un incident donat
- Sessió 1: es reprèn el problema i es torna a posar sobre la taula la necessitat de ser més empàtics i assertius. S’explica en què consisteix l’activitat col·laborativa, objectius, com s’avaluarà (posant èmfasi en l’autoavaluació continuada i en que l’actitud mostrada servirà per avaluar el progrés de les habilitats assolides) i que formarà part d’un grup d’activitats que tindran per objectiu entrenar-los en aquestes capacitats. Es recorda el dilema treballat a tutoria i es recorda les reflexions que s’hi van fer, amb aportacions noves. S’obre el torn de debat sobre les diferents possibles maneres d’acabar la història, posant-se en la pell de cadascun dels personatges i tenint en compte totes les variables. El debat realment va ser intens i semblava no acabar mai. Finalment es va haver de tallar i deixar mig obert, ja que no hi ha una única i definitiva solució i els va costar arribar a un consens, i fer una recopilació a la pissarra, en forma de brainstorming, de totes les idees que volien que apareguessin en la història final, classificant-les en informacions a donar a l’inici, al mig i al final. Van fer una autoavaluació individual sobre la seva participació, actitud i aportacions a la sessió.
- Sessió 2: Es recorda el que van fer a la sessió anterior i el que faran a aquesta. S’informa que han estat tots acceptats en un document en blanc a google docs i de com poden fer per accedir-hi. Cada parella té un ordinador i a la pissarra està projectat el document, de tal manera que tots poden anar veient com queda el document no només al seu ordinador, sinó també en gran i a la pissarra. L’inici es fa una mica difícil, però un cop el primer grup s’hi ha posat, la resta ve bastant fluid. Es generen discussions i debats a l’aula entre grups, però totes de manera pacífica i amb respecte. La professora vetlla per que hi hagi una escolta activa i els va reforçant les conductes prosocials. Saben que l’actitud a l’aula no només demostra que tenen interès, sinó també les habilitats que van assolint i, per tant, que forma part de l’avaluació de l’activitat. En cap moment hi ha cap intent de connectar-se a internet per a realitzar altres activitats que no siguin la del grup (en altres activitats anteriors més acadèmiques sí que ho havien intentat). S’ha d’aturar sovint l’activitat per errors gramaticals, que es co-corregeixen entre tots. Donat que és un grup de reforç amb grans dificultats en lectoescriptura i atenció, la professora opta per obviar algunes faltes en aquesta sessió per a facilitar la fluïdesa de l’activitat. A mida que s’hi van engrescant, la vena d’escriptors de guions de pel·lícules va sorgint amb força i surten algunes idees que s’han de frenar i reconduir. Les majors dificultats estan en posar-se a la pell d’un mariner en una situació d’emergència i haver de prendre una decisió que afectarà uns o altres inevitablement, i alhora donar una mica d’emoció a la història i no escriure el que “està bé que diguin”, sinó el que diria aquell personatge en aquell moment. No es va aconseguir acabar el diàleg, però gairebé. Durant tot el procés, els alumnes es van fent una coavaluació que es serveix per fer propostes de millora.
- Sessió 3: es recorda la sessió anterior, s’explica el que es farà a aquesta, s’acaba el diàleg amb ajuda de la professora (el consens total autònom no ha estat possible), es repassen les faltes d’ortografia, s’imprimeixen 3 còpies i s’inicia el role play, que es repeteix en 2 torns, cada vegada un membre de cada parella. La resta del grup observen la comunicació verbal i no verbal que ens indica l’estat emocional en el que estarà el personatge i proposen idees als actors. Es fa una lectura teatralitzada, doncs, acompanyada amb el moviment de tot el cos, per tal d’acompanyar el missatge que es vol donar. El llenguatge no verbal és el 70% de la informació de donem al receptor del missatge, i cal treballar-lo per no donar peu a mals entesos i per entrenar-se a observar-lo, doncs ens donarà moltes pistes de com se sent realment la persona que tenim davant. Tot i que el role-play, les exposicions de treballs i el teatre davant dels altres és quelcom que es treballa a moltes assignatures i en especial a tutoria, encara hi ha certes vergonyes inicials. Però a mida que van fent es van sentint més còmodes, recolzats pels companys i es prenen les propostes de millora d’aquests en positiu, intentant millorar la seva comunicació globalment. Els dos grups resultants van fer-ho bastant bé. Cal seguir treballant aquest tema, és clar.
El document realitzat amb Google Docs és el següent, primer posaré la captura de pantalla que finalment vaig aconseguir realitzar i després copiaré tot el document. No es podran adjuntar fotografies perquè ja vam tenir problemes a l’inici de curs amb el document que els fem signar als pares sobre les fotografies que fem des del centre. Direcció ens ha demanat que no fem fotografies dels nens a menys que sigui imprescindible.
Lord Jim
Eric, Dani; Lord Jim
Alicia, Neus: contramestre
Laura i Jessi: 600 musulmans
- Hola, Lord Jim, som 600 musulmans i venim perquè necessitem que ens facis un favor: necessitem que ens portis a la Meca. A canvi nosaltres et donarem una mica de propina i com som molts et sortirà a compte que te sembla?
- No ho se!, perquè el meu vaixell es molt vell i molt poc resistent per tanta gent. M’ho pensaré....
- Ens faries un gran favor que no passarà res siusplau
- D’acord, ho faré, però com passi alguna cosa veureu
- Capità no crec que sigui i bona idea.
- Bé però ho podem intentar, no creus Contramestre?
- Si però podríem morir TOTS!
- És probable, però ho intentarem.
- Ja però no seria millor anar a poc a poc, es a dir, anar de 100 en 100 capità ? Seria terrible morir!
- Si però si ho provem de 100 en 100 trigarem més, en canvi si fem els 600 de cop només faríem un viatge.
- Si millor de 600 i només fem un sol viatge
- D’acord però com ens passi alguna cosa... hi ha nens petits, mares, pares... I no vull morir
- Dons, vinga, tots a bord al vaixell!!
- Gràcies, moltes gràcies per la seva col·laboració
..........................................
- Contramestre el vaixell s’està enfonsant, que podem fer?
- Podem agafar l’únic bot salvavides de tot el vaixell.
- D’acord però els 600 musulmans i nosaltres no hi cabrem!!
- Dons deixem-los aquí i salvem-nos nosaltres dos i la tripulació.
- D’acord, però que farem amb els musulmans?
- No tenim cap més alternativa que deixar-los aquí.
- Però els 600 musulmans moriran!!!
- Mira que vaig dir que passaria! Per no fer-me cas ara els 600 musulmans moriran !
- Tens raó, un altre dia et faré cas, ho prometo... i ara ens en anem o si no morirem, però no només els 600 musulmans si no també nosaltres!
- Tinc mala consciència... Que et sembla si ens esperem 30 minutets més a veure si es passa aquesta tempesta perquè si no...? Que et sembla, Capità, i així salves als musulmans ?
- a nosaltres ens dóna igual mentre arribem tots bé.
- Doncs vinga, tots a ajudar a mantenir el vaixell a flot: agafeu qualsevol pot i a treure l’aigua per la borda!
- Siiiii!!!!
- Ai, ai, ai... Que Déu ens ajudi!!! A treballar tots!!
Una avaluació totalment objectiva de l’activitat seria impossible de realitzar (en educació obligatòria, això és molt comú). Ens hem basat sobretot en la observació de les actituds i procediments a l’aula, així com en l’autoavaluació i coavaluació de les sessions.
Si tenim en compte els 3 aspectes que es va informar als alumnes que avaluaríem, hem observat que les Actituds (40%) obté la màxima puntuació, una molt bona implicació i motivació per part de tots, valors de respecte, tolerància, cooperació, col·laboració mostrats, millora de les habilitats de comunicació i comprensió del punt de vista de l’altre. Sobretot durant el debat que els va generar la segona sessió de l’activitat amb l’ordinador, es van poder observar reflexions cada vegada més profundes i que tenien en compte més factors i variables. Tot i aquests punts positius, encara han d’aprendre a arribar a solucions que satisfacin a tothom, però això potser ja seria un objectiu a llarg terme, no podem pretendre que facin el que els adults tampoc sabem fer en una sola activitat. La redacció del text (40%), encara falta per treballar en quant a gramàtica i ortografia, aprendre a centrar el punt de vista i a organitzar el discurs, però van millorar respecte a d’altres activitats anteriors més acadèmiques i individuals. I al teatre (20%) es va observar una millora important, expressió oral cada vegada més clara, comunicació no verbal millor, però encara els queda molt de camí per fer (capacitat de mostrar sentiments complicats, inhibició i timidesa, confiar en el grup, millorar l’assertivitat...).
Podem afirmar que el compromís cognitiu dels alumnes ha potenciat un aprenentatge significatiu i i un compromís metacognitiu durant tota l’activitat que ha potenciat que els criteris d’avaluació que ens havíem plantejat s’hagin acomplert o millorat en tots els casos. El fet de presentar un problema i un conflicte cognitiu inicialment vinculat a la realitat i les necessitats dels alumnes, una activitat contextualitzada basada en una diversificació d’estratègies metodològiques i organitzatives fonamentades en la construcció col·laborativa d’aprenentatge i el descobriment respectant el ritme de cadascú, ha estat el detonant de l’èxit d’aquesta primera unitat didàctica.
Per valorar els aprenentatges dels alumnes, ens fixarem en el nivell d’assoliment dels objectius que ens havíem plantejat:
| OBJECTIUS | ASSOLIMENT |
| Desenvolupar i millorar la seva capacitat empàtica i saber posar-se en el lloc de l’altre. | Els alumnes han començat a comprendre que els altres poden tenir emocions, punts de vista, interessos diferents, i que en tota actuació hi ha moltes variables que estan jugant un paper alhora. |
| Conèixer i aplicar adequadament l’estructura d’un diàleg, i mostrar la comprensió dels elements d’una narració d’una obra de teatre | Han realitzat el diàleg adequadament, tot i que el nivell que se’ls ha exigit és bastant simple. |
| Conèixer les opinions i punts de vista dels companys de classe per saber més sobre ells i sentir-s’hi més a prop, fomentant el sentiment de pertinença a un grup. | Tots han compartit la seva opinió i s’han acabat expressant amb naturalitat. Això els ha fet sentir-se part d’un grup de persones amb els mateixos sentiments i preocupacions. |
| Augmentar la seva autonomia i autoconfiança a l’hora d’exposar les opinions pròpies | A mida que han anat avançant les sessions, s’han sentit més còmodes i confiats. |
| Millorar la capacitat d’escolta activa dels companys i les habilitats per al diàleg (respecte als torns de paraula, fer preguntes rellevants per ampliar informació, etc) | S’ha treballat bastant aquest aspecte i els alumnes saben què és el que han de fer per escoltar activament, practicant-ho cada vegada millor a l’aula. |
| Millorar les seves habilitats amb les TIC: google docs, word, etc | Tot i no conèixer l’aplicació de Google Docs, ràpidament l’han sabut utilitzar. |
| Autoavaluar i coavaluar de manera respectuosa i realista el que van produint i anar introduint les propostes de millora a mida que es vagin assenyalant. | Cal seguir treballant aquest aspecte, centrar-se en els aspectes més importants i ser realistes els segueix costant, però van millorant. |
| Mostrar actituds de respecte, tolerància, cooperació per un bé comú, comunicant-se de manera assertiva sense ofendre a ningú. | Tot i alguns comentaris fora de lloc, en general i entre ells, el grup s’ha mostrat cada vegada més cohesionat, respectuós i tolerant. |
El disseny de l’activitat, en general, és bastant operatiu, en 3 sessions i amb cada sessió estructurada i temporitzada de la mateixa manera, amb l’ús del Google Docs com a potenciador i facilitador del canvi conceptual, tot i que té alguns aspectes millorables:
L’objectiu de l’activitat era la millora de la capacitat de posar-se a la pell d’una altra persona, de pensar en tots els factors i variables abans de prendre una decisió, de millorar el seu autoconcepte i la seva iniciativa, les seves habilitats de comunicació i assertivitat, amb la finalitat última de millorar les seves relacions amb els altres alumnes i la seva adaptació a l’institut. Els objectius són bastant ambiciosos i no és fàcil treballar-ho a l’aula ni avaluar els progressos de manera més objectiva que amb l’observació dels alumnes. A l’hora de dur a terme l’activitat planificada, sempre ens trobem amb aspectes que no ens esperàvem i, en el meu cas, penso que potser una miqueta més de temps hagués calgut per acabar d’arrodonir i tancar bé l’activitat. Són alumnes que els costa centrar l’atenció i la conversa en un tema, i s’obliden fàcilment l’objectiu de l’activitat. Cal molta reconducció per part del docent, que tot i estar acostumada a aquesta feina, l’activitat planificada per la sessió 2 es va allargar i va prendre part de la sessió 3. Això en docència sol passar i cal ser prou flexible com per anar-se adaptant al ritme dels alumnes, que és el que va fer la professora. Però si cal buscar alguna crítica i un possible punt de millora per al futur, és aquest arrodoniment i tancament del que estàvem fent, potser caldria una altra sessió que permetés més temps de reflexió per a la primera i la segona sessions. El debat no va arribar a cap punt clau perquè els alumnes no havien pogut consensuar on volien anar a parar. La manca de temps va fer que es deixés aquest aspecte com a objectiu per a la propera activitat d’empatia, però caldrà tenir-ho molt en compte i treballar-ho més profundament des de la primera sessió, fomentant que els alumnes arribin a una conclusió conjunta i consensuada de com volen que acabi la història o el diàleg que estan escrivint. Per tant, tot i que el disseny ja estava concebut per a tenir flexibilitat en cas de necessitar-se, al desenvolupament de l’activitat realitzat per la professora li ha mancat un esforç per centrar els alumnes en com volen que acabi la història que escriuen. Es van dir moltes possibilitats, però no se’n va pactar cap de sòlida que tothom acceptés. Respecte a les TIC, podríem haver tingut problemes amb la connexió a internet o amb l’ús dels ordinadors per part dels alumnes (aquesta era la por inicial), però no va ser el cas i tot va anar perfecte.
Respecte a l’avaluació, potser estaria bé trobar una manera més objectiva d’avaluar perquè gairebé tot depèn de l’opinió de la docent, però realment no se m’acut cap altre manera viable de realitzar-la. Es podria fer un registre de les frases prosocials i d’empatia de cada alumne durant el debat, de les conductes de respecte, d’escolta activa, etc, registrar tant la comunicació verbal com la no verbal i observar, al final de curs, com han anat evolucionant aquestes conductes. Però en el dia a dia d’una escola, això no es pot fer per totes les classes que té un professor, és inviable, per molt pocs alumnes que tingui un grup. Jonassen ens parla dels mètodes dominants per valorar el canvi conceptual, i ens explica l’anàlisi dels protocols d’interacció dels estudiants a l’hora de resoldre un problema, en entrevistes estructurades i en l’ús de mapes conceptuals. Un altre vegada, penso que en una aula de primer d’ESO això és bastant difícil, però resto amb mentalitat oberta per si algú em pot mostrar com aplicar-ho amb estudiants tan petits i amb dificultats d’aprenentatge.
