Reflexions personals

En aquesta pàgina aniré publicant els aprenentatges que vagi construint en base a les meves reflexions, a més de les idees noves que em passin pel cap relacionades amb aquesta assignatura: dubtes, associació d'idees, aplicacions en la pràctica diària, errors a no tornar a cometre, etc...

És a dir, utilitzarem aquesta pàgina a mode de quadern de bitàcola personal.

Dissabte 8 d'octubre

Avui llegint el comentari que m'ha posat la Marina i els blocs d'altres companys, m'he adonat que potser vaig entendre malament la pregunta sobre els debats de la UOC. Realment el que volia dir era que el problema no era de la UOC sinó nostre, dels alumnes, que molts de nosaltres no tenim ni la implicació ni les ganes ni el temps necessari per a fer un bon debat i aprendre'n al màxim.

Rumiant-hi, potser els consultors que proposen debats els haurien de moderar millor. Explicar sobretot els elements que han de tenir cada intervenció i, en tot cas, posar una carpeta a l'aula que sigui per posar-hi opinions personals. De fet, vaig tenir un consultor molt bo que en va posar una que hi deia "per rajar", hahaha. Sembla que a tots els grups hi ha certa necessitat d'escriure i dir l'opinió, la queixa o la canalització de les angoixes de cadascú. Tenir un espai on fer-ho per qui s'ho vulgui llegir i compartir no està malament. Però tenint en compte que la majoria tenim poc temps, al debat s'hi va a aportar coses noves o a provocar disonàncies cognitives, com deia Festinger.

20 Novembre
 
Hem començat a planificar la miniactivitat 2.4 amb la Marina Buendia, però estic tenint molts problemes per conectar-me a SL. És realment desesperant dedicar hores i hores a mirar perquè no funciona una aplicació amb la que fa només 2 anys m'hi vaig passar hores, per comprendre-la i poder-la fer servir en un futur. Ara resulta que el meu ordinador ja no pot executar la nova versió d'SL.
Quan vaig decidir fer aquesta minipac opcional, em va fer especial il·lusió poder tornar a prendre contacte amb SL. Esperava que totes les limitacions que li havia trobat feia 2 anys estiguéssim ja solucionades, tenia ganes de veure com havia evolucionat el tema i en veure que hi havia una nova versió d'SL em vaig generar unes expectatives molt altes.
Però resulta que no puc saber si han facilitat l'usabilitat de l'usuari (aquesta era la meva queixa abans) perquè ni tan sols puc entrar!!! Quina ràbia!!!
De fet, aquesta és la més gran limitació de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula: que no van quan més les necessites!!!

15 Desembre

Per fi ens hem pogut trobar amb la Marina a SL... un mes després!!! Li hagués volgut ensenyar moltes més coses, però necessitaríem més de 2 setmanes trobant-nos tots els dies i ni ella ni jo disposem d'aquest temps... Ai! el temps!!! Aquest sí que és un gran limitador!!! Si en tingués més, de temps lliure, m'agradaria comprovar això de l'Sloodle que no coneixia... Pot ser interessant barrejar l'SL i el Moodle, però fins que no ho apliqui a l'aula no sabré realment si és útil o no.

Per altra banda, la PAC 2 segueix endavant, tot i les dificultats per enviar la fitxa a lloc a temps... Ja he presentat l'activitat als nens i, com que he partit d'una necessitat real i d'un esdeveniment que ha passat (i que sol passar a l'institut), s'hi han implicat i motivat des del principi. A més, és una passada com els canvia la cara quan els proposes fer activitats amb l'ordinador, sobretot als de primer d'ESO. L'activitat proposada, que podeu veure a la fitxa, combina les noves tecnologies, la solució a un problema que tenen ells (aplicabilitat dels aprenentatges), el treball en equip, el debat en grup i l'associació amb conceptes i idees prèvies, d'altres assignatures, opinions personals, valors, etc. Us podeu imaginar que no he hagut de redirigir l'atenció per a continuar amb l'activitat, més aviat he hagut de calmar l'entusiasme amb que es prenien l'activitat (entre poc i massa! ;).

5 de gener

Avui he publicat una entrada sobre un article que parla dels beneficis dels videojocs i com aplicar-los en les nostres unitats didàctiques. Crec que no diu res que no sapiguem o intuïm, però ho reforça amb explicacions neurològiques. Crec que poder planificar les classes com si fossin un videojoc per nivells i que cada alumne pogués avançar al seu ritme, amb un feedback constant, veient les gràfiques de la seva evolució i progrés i amb una motivació per la millora personal, per a continuar esforçant-se i no per al premi immediat i final, seria realment un canvi brutal per a la implicació i aprenentatge dels alumnes. Sempre ho he pensat i, de fet, pensava que l'SL m'ajudaria en aquest sentit. Però el sistema està molt mal planificat: les persones que tenen més ganes i més temps per a introduir innovacions a l'aula (normalment, els substituts/interins sense família) van d'una escola a l'altra sense restar-hi prou temps per a introduir res, amb la consegüent pèrdua gradual de motivació per a introduir canvis. Els que tenen un treball més estable, solen tenir família i moltes obligacions, o si els fills ja els han marxat de casa, no solen tenir molts coneixements de les TIC, ni masses forces per canviar el que porten fent tota la vida.
Potser caldria canviar el sistema: els nous docents, abans de ser substituts/interins, podrien passar un període de pràctiques d'un any a una escola per a realitzar un projecte que millores algun aspecte d'aquesta. El seu temps es podria dividir entre docència a l'aula i projecte. L'avaluació d'aquest la farien entre el seu tutor, el director i l'inspector. Un cop superat aquest primer any podria entrar a la borsa, però amb més garanties: no el podrien treure de la borsa per dir que no vol acceptar una substitució de 15 dies, per exemple. Aquest període de pràctiques seria poc remunerat (és el que tenen les pràctiques, als metges també els paguen poc durant els 4 anys de residència), però tindrien un reconeixement de la Generalitat, un certificat que si en un futur no volen ser funcionaris sinó treballar a qualsevol altre lloc, els podria servir com a currículum. Avui en dia ningú pot dir que aconsegueix el seu primer treball només sortir de la carrera, no?. A la Generalitat no li suposaria massa despesa i, en canvi, tindria un professor de suport més, i un miniprojecte de millora del centre. De miniprojecte en miniprojecte fariem grans avenços!!!

7 de gener

Ja tinc la PAC 2 redactada i acabada en brut, però no m'atreveixo a enviar-la perquè encara tinc dubtes sobre la classificació del problema segons Jonassen. No tot és blanc o negre, i quan ell ho descriu als apunts sembla molt obvi i molt fàcil, però no és tan clar. He començat a buscar a internet més informació complementaria que em permetés aclarir-me les idees, però ha estat pitjor. Penso que la meva activitat té més de mal estructurada que de ben estructurada, però abans pensava el contrari. Per a quedar-me tranquil·la, li ho preguntaré directament a la consultora, a veure si em pot donar un cop de mà.

Comiat

Bé, companys, finalment me'n vaig sortir, la consultora em va ajudar amb el dubte i vaig poder realitzar una PAC prou ben feta, llàstima que no pogués posar fotos del nens, van estar bastant graciosos, sobretot a l'hora del role-play. Encara cal seguir treballant bastant, i ho seguim fent en la mateixa línia. A ells els agrada i jo veig que després en segueixen parlant del que han après, i saben identificar la nova terminologia quan toca... Encara cal seguir treballant l'assertivitat, l'escolta activa i la competència social, però jo crec que l'empatia està bastant assolida.

El curs ja s'ha acabat i fent un balanç de tot, puc dir que he après moltes coses que podré aplicar a l'aula. La conciliació familiar-estudiantil-laboral no ha estat fàcil i l'estrès m'ha envaït en alguns moments, però puc dir que em sento orgullosa d'haver-ho aconseguit i de manera profitosa.

Us envio una abraçada ben forta perquè tots hem arribat fins aquí... som uns campions!